Els fongs, a diferència de la majoria d’organismes del planeta, no busquen menjar per ingerir i absorbir, sinó que es nodreixen a partir del miceli: una xarxa dinàmica subterrània que connecta les arrels de les plantes per compartir els nutrients. Les societats humanes estem íntimament relacionades amb els fongs, ja que la nostra supervivència com a espècie depèn indefugiblement de cohabitar entrellaçats.
En contra de la lògica capitalista, que promou l’individualisme i la superioritat de l’espècie humana sobre la natura, l’exposició aborda la necessitat de repensar-nos com a espècie animal i de situar-nos dins d’una xarxa interespècie, d’encarnar una col·lectivitat diversa per implicar-nos-hi de manera activa i, com diria l’antropòloga Yayo Herrero, de “fer-nos-en càrrec”.
“Digerir el món on és” entrellaça un seguit d’obres que s’han fet des dels anys 70 fins a l’actualitat, que reflecteixen la interdependència i les relacions tentaculars que ens travessen i que sostenen la vida, mentre s'aborden tant els límits físics i emocionals dels ecosistemes que habitem com la vulnerabilitat inherent a tots els éssers vius.